Testimonis

photo frat
Lourdes 2013

Lloat siguis, Senyor, per l’amor conjugal.

En Joan i jo havíem tingut tretze anys de felicitat. Tretze anys durant els quals varem compartir junts una vida professional apassionant, i varem aprofundir el nostre amor conjugal en un camí espiritual al sí dels Equips de la Mare de Déu. Quan va morir, jo tenia trenta cinc anys, i els nostres fills tenien entre 3 i 12 anys. De seguida vaig dir al Senyor: “No, no és possible, jo no puc educar quatre fills tota sola; “En la fe, vaig percebre ràpidament la seva resposta: “Es veritat, no pots educar quatre fills tota sola... Però tu no estàs sola”. Aleshores vaig comprendre que la meva llar feta miques estava aixoplugada dins la ma tota tendresa del Pare totpoderós, de la mateixa manera com en Joan estava ja arraulit en els braços del seu Senyor. [...]

També vaig comprendre que res no podria destruir l’amor d’en Joan per a mi, perquè ara estava arrelat en l’amor que em té Jesús crucificat i ressuscitat.

Aquestes certeses de la fe, he descobert que altres viudes les viuen al si d’una Fraternitat anomenada “Santa Maria de la Resurrecció”. Ha estat veritablement una crida en la prolongació del nostre amor conjugal. [...]

Com tots els cristians laics, és realment en el dia a dia del món que vivim la nostra crida particular, amb les mateixes dificultats, pels nostres fills, nets, professions, compromisos...

Lluïsa

No teníem fills

Escoltant l’homilia dels funerals del meu marit, al fons de mi es desperta la fe...Sento dins meu una crida, un desig cada vegada més fort. Però què hi responc? Cerco.
Sovint vaig a pregar a un convent. En una revista descobreixo la Fraternitat Santa Maria de la Resurrecció. Heus aquí la resposta a la meva intuïció primera: Continuar estimant el meu marit vivent en Déu, i restant en la meva vida activa, donant-me tota a Déu.
Poc a poc comprenc que, encara que no tinc fills, la meva vida actual pot servir per fer créixer l’amor en el món... Ofereixo la meva vida perquè les llars sense fills descobreixin que poden engendrar d’una altra manera.

Judit

De la mort sorgeix la vida

Gerard va morir sobtadament en un accident de cotxe. Ens havíem acomiadat contents al matí, i ens varem retrobar el vespre al tanatori. El cop va ser dur. Es pot estar preparat per la ruptura brutal de divuit anys de matrimoni?
Però en el fons del meu cor, una Paraula de Jesús, s’instal•lava i em consolava: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida. Aquell qui creu en mi, encara que mori viurà” (Jn. 11, 25). Aquesta paraula m’ha donat la força per viure en veritat el que jo crec: Gerard no ha mort definitivament sinó que viu en Crist.
Al cor del meu sofriment, el Crist hi era present i m’assegurava que una comunió espiritual existia entre Gerard i jo: el Crist que ens havia cridat a la vocació del matrimoni, present en el nostre amor conjugal, era encara present en el nostre amor després del pas de Gerard cap a Déu: Déu és fidel!

Vaig trobar les viudes de la Fraternitat Santa Maria de la Resurrecció. Després d’uns anys de formació i de discerniment, em vaig comprometre per sempre a viure pel Senyor en la castedat, amb el suport de l’ajuda espiritual d’altres viudes d’aquesta Fraternitat. Trobo allà dones que han rebut la mateixa crida que jo per viure amb el Crist, donar testimoni de fe en la Resurrecció, de l’amor més fort que la mort.
Ja, quan ens varem casar, la consagració del meu baptisme va prendre una nova dimensió. La meva viudetat li ha afegit un nou color. El gran desig de ser del Crist ha tamisat el buit de la separació, i la joia ha substituït la tristesa, encara que aquest buit resta i restarà sempre en el meu psiquisme.

Maria-José